La Rosa dels Vents. 07.09. Crònica
HIRUNDO MARIS
Crónica publicada el 8/set per la Tribu de la Segarra.
7 de setembre: últim concert de les Nits Musicals Brufaganya
Arianna Savall, Petter Usland Johansen, Michal Nagy i Miquel Àngel Cordero, estan aquesta nit a Sant Magí presentant HIRUNDO MARIS.
Com diu l’Arianna quan explica les primeres cançons, estan contents d’estar en aquest lloc de Sant Magí que no en tenien ni idea que existís, ni havien sentit mai abans el nom de Brufaganya. Ara ja l’hem après, diu, ens ha costat però!
“En el silenci obscur d’unes parpelles closes que tanca l’Univers en el meu esperit, la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit, puja fins als estels …”.
Res més, només un vers.
Aquest vers ja marca el camí: Aquesta nit: sensibilitat a flor de pell.
Els llums s’apaguen, i s’encenen unes espelmes. Ambient càlid, acollidor. Aquesta entrada, dóna indicis del que serà el concert: suau, tranquil, poètic, místic. Ens sentim endinsats en una música que transmet emotivitat, una sensibilitat extrema, i també molta humanitat. I tot amb un nivell impecable.
L’Arianna Savall i el Petter Udland expliquen el món en el qual ens submergim aquesta nit, un món vinculat al mar, als nous horitzons, a la recerca
de llibertat, des de les costes noruegues del Petter fins a les costes mediterrànies de l’Arianna.
L’Arianna s’explica amb molta delicadesa i tendresa i fins i tot amb un caire amorós. Amb les seves paraules, els seus moviments suaus i el seu somriure dolç, esdevé entranyable. En Petter Udland parla amb molta simpatia i humor, i amb un català molt divertit. Mostra també una sensibilitat extrema a l’hora d’interpretar, com si la música se l’endugués molt enllà, a un nivell extrasensorial, en un lloc on molts potser encara no estem preparats per arribar-hi.
El Petter i l’Arianna expressen en el programa d’avui l’experiència musical que volen transmetre, amb un escrit ple de bellesa i profunditat. Segurament deu ser un dels escrits més poètics i alhora més filosòfics que es poden trobar en un programa musical:
“Música antiga, música tradicional, composicions pròpies i improvisació lliure. Aquestes quatre fonts d’inspiració connecten i abracen el passat i el present. La música i la poesia ens permeten sentir com els humans, a través de les cultures i dels segles, han estimat, somiat, rigut i plorat junts. Ben feta, la música esdevé intemporal. La nostra música i poesia viatgen a través del mar, amb les seves illes i els seus fiords, però transmeten molt més que allò que l’ull humà és capaç de veure. També reflecteixen les nostres experiències interiors, els vents que bufen al fons de les nostres ànimes i a través de les nostres vides … Una i altra vegada, cerquem ports segurs per a sentir-nos estimats i aixoplugats”.
No podríem afe
gir res més després d’aquestes paraules tan poètiques i profundes que acabem d’exposar.
Avui el que escoltem és música i poesia, tot indestriable, i expressat d’una manera exquisida, i d’un nivell altíssim.
Montse Rumbau
Vegeu la notícia sencera aquí.
