El premiat Txema Martínez i el Quartet Teixidor a Espurnes Barroques

QUARTET TEIXIDOR........................



El març del 2019 el Quartet Teixidor va presentar l'estrena d'aquest projecte fruit de la col·laboració amb Txema Martínez: "Les set darreres paraules de crist a la creu".


Programat normalment al voltant de setmana santa per la temàtica, el festival Espurnes Barroques fuig del que és habitual per programa-ho a la seva programació primavera.


Vegeu la informació sobre aquesta proposta:


Les Set darreres paraules de Crist a la Creu de Joseph Haydn és una obra d’una expressivitat i profunditat excepcionals que encara avui, més de dos-cents anys després de la seva creació, ens impressiona per la seva bellesa. Tot i ser una composició atípica dins el catàleg de l’autor, sempre ha estat una de les més difoses de la seva producció. Fou un encàrrec de la confraria de la Santa Cueva de Cadis per tal de ser interpretada el Divendres Sant de 1787. En la cerimònia anomenada de les Tres Hores, es reunien els fidels per reflexionar sobre el significat de les darreres paraules pronunciades per Crist abans de morir. Haydn escrigué un moviment de sonata per a cada paraula i els emmarcà tots entre una introducció i un final esfereïdor titulat Il terremoto. Aquell mateix any en féu la versió per a quartet de corda que podrem escoltar en el concert.


És evident que el significat d’aquestes paraules ha anat variant al llarg del temps i no és el mateix avui en dia, a principis del segle XXI, que a finals del XVIII. Què ens diuen ara? Què en podem aprendre? Quin missatge en copsem? Cal ser creient per intentar extreure’n un profit espiritual?


Per tenir una possible resposta a aquestes qüestions, el poeta lleidatà Txema Martínez ha escrit set textos que faran de preàmbul a cada sonata i que ell mateix recitarà. En aquests textos s’hi plasma una reflexió actual -i evidentment personal- sobre les paraules de Crist i el seu sentit pel món contemporani.


Us proposem una unió entre música del segle XVIII i poesia del nostre temps per prendre consciència del que resta immanent en l’Home, del que compartim espiritualment amb els nostres avantpassats, del que, en definitiva, es manté inalterable en el seu interior mentre el món canvia de forma vertiginosa al seu voltant.