El posicionament estètic de Bernat Padrosa en la interpretació d’aquest repertori va estretament lligat a l’estètica i sonoritat del propi instrument. Lluny de les exhibicions de volum i virtuosisme com a mera finalitat, el nostre guitarrista cerca la gravetat i la intimitat d’una sonoritat pretèrita que troba el seu origen en l’ús de cordes de tripa i culmina en les guitarres construïdes pels constructors Torres.
Impressions Íntimes
El guitarrista Bernat Padrosa reivindica l'univers musical de la guitarra catalana a partir del recent enregistrament d'un disc monogràfic dedicat a la figura de Frederic Mompou (1893-1987). Tot i que, musicològicament, poques vegades s'ha considerat al compositor de la Música callada com un creador adscrit estrctament al món de la guitarra, la transcripció realitzada pel mateix Padrosa de les Impressions íntimes (1911) ja no tan sols li ha despertat la necessitat de realitzar un projecte integral dedicat a Mompou, sinó també l'ha fet adonar de com la sonoritat i lingüística de l'instrument de la guitarra intensifiquen alguns dels trets i postulats estètics d'aquesta important figura de la història de la música catalana com ara el «recomençament», el «primitivisme» o el «misticisme».
L'esmentada transcripció ha permès situar a Padrosa en relació a la pròpia història de la guitarra catalana. Des de la publicació, el 1596 del primer tractat, a Europa, per a l'instrument de Joan Carles i Amat (1572-1642), Catalunya i la guitarra han configurat un binomi de la mà de grandíssims compositors com ara Ferran Sor (1778-1839), Francesc Tàrrega (1852-1909), Miquel Llobet (1878-1938) i, evidentment, el propi Mompou que va llegar per a l'instrument les Cançons i Danses núms X i XIII a més de la Suite Compostelana (1962).
El posicionament estètic de Bernat Padrosa en la interpretació d'aquest repertori va estretament lligat a l'estètica i sonoritat del propi instrument. Lluny de les exhibicions de volum i virtuosisme com a mera finalitat, el nostre guitarrista cerca la gravetat i la intimitat d'una sonoritat pretèrita que troba el seu origen en l'ús de cordes de tripa i culmina en les guitarres construïdes pels constructors Torres.
És de la mà de l'assoliment d'aquesta preciosa sonoritat on Padrosa assoleix en els seus concerts una experiència estre mística i estètica que sembla assolir allò expressat pel propi Mompou:
«Aquesta música no té ni aire ni llum. És un dèbil palpitar del cor. No se li demana arribar més enllà d'uns mil.límetres en l'espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regiones més secretes del nostre esperit. Contenció i reserva».